Docència Creativa

Els docents hem de reconèixer que fem de guia, que hem d'estar preparats i capacitats, començant a respectar-nos per poder respectar als altres, buscar internament a cada estudiant els seus somnis, sentiments, desitjos, hem de ser exemple, conèixer als alumnes, reconèixer els qui han avançat en el procés d'aprenentatge, convertir l'aula en un lloc participatiu, democràtic, ple de pau, d’entusiasme, també superar conflictes i veure'ls com a oportunitats per al canvi. La crítica recau sobre un sistema que, més que educatiu, és d'ensinistrament, a més, és una eina per formar treballadors útils al sistema, en la intenció de mantenir l'estructura social vigent. Els mètodes alternatius, enfront d'això, busquen que l'estudiant assumeixi la responsabilitat de qui és, promovent una educació basada en la creativitat i el coneixement de les emocions, de manera que cada individu triï la seva pròpia destinació.

Els comportaments dels alumnes en l'actualitat no són semblants als d'anys enrere, tampoc ho són les seves necessitats, preferències, formes de pensar, etc. D'aquesta manera, quan els professors implementen formes d'estudi que s'utilitzaven en èpoques passades, genera en els estudiants sensacions negatives. Per a això, hem d'evolucionar i ser una part fonamental en el desenvolupament de l'estudiant, ja que depenent de les eines, mètodes i tècniques adequades, s'aconsegueix l'aprenentatge, que ha de ser creatiu, dinàmic, participatiu, i també estar conscients que s'ha d'utilitzar noves tècniques com les TIC, estar capacitats, actualitzats per enfrontar aquests reptes de la tecnologia, buscar nous procediments, nous mètodes, que donin reposada als problemes d'educació, deixar el ser autoritari, pel respecte, l'amor, hem de conèixer el potencial dels estudiants i guiar-los a enfrontar els reptes per aconseguir l'èxit, deixar la metodologia conductista i prendre un enfocament constructivista. En l'actualitat, s'implementa, i és percebut positivament, el sistema educatiu d'aula-taller conegut en el camp de la pedagogia, com la forma de connexió entre aquells coneixements transmesos a l'aula i el desenvolupament dels alumnes. La paraula taller, fa referència en la ment dels éssers humans a un lloc on es treballa, on els coneixements es porten a la pràctica. És aquesta definició la més corrent, com que es tracta d'una forma d'ensenyar, però més precisament d'aprendre allò que es duu a terme de forma grupal, sent tots dos indicadors perfectes de la noció d'aquest terme des del punt de vista pedagògic.

Aquest sistema educatiu, hauria de ser tingut en compte atès que molts alumnes recorden més el que fan i posen en pràctica, que aquells que estan obligats a aprendre de memòria. Es pot assegurar que “aprendre una cosa veient-la i fent-la és alguna cosa molt més formadora i vigoritzant que aprendre simplement de forma verbal d'idees”. Les institucions haurien de capacitar als docents en aquest àmbit, a fi de portar a la pràctica l'aula-taller i aconseguir veure resultats en el dia a dia. Existeixen professors que obliguen a l'alumne a memoritzar temes vistos a classe; els resultats en estudiar de memòria o aplicant la teoria a la pràctica, no seran els mateixos, en el primer cas és molt probable que l'estudiant després de ser examinat, oblidi els conceptes estudiats; per contra, en el cas de l'alumne que hagi adquirit experiència dins de l'aula al llarg del curs, els coneixements apresos quedaran fixats. Així, la vida escolar passa a ser menys traumàtica, més didàctica i molt més enriquidora.

No necessitem una autoritat que talli la llibertat de l'alumne, i que solament vulgui alimentar la creativitat il·limitada que ells tenen. Cal destacar que si bé és necessari, en moltes situacions, establir límits o prohibicions, l'escola ha de fomentar l'aprenentatge i el respecte mutu al llarg de la vida sense imposar un sistema autoritari. Sens dubte, l'aula-taller proposa tot el contrari; en l'àmbit de cicles formatius per exemple, els coneixements s'haurien d'aconseguir concretament en la inclusió d'un camp d'actuació vinculat amb el futur professional dels estudiants. D'aquesta manera se li permet a l'alumne que s'expressi, doni opinions i fins i tot suggeriments, però sempre amb respecte i reconeixent al professor com la persona encarregada de recolzar el creixement i l'aprenentatge de l'alumne, i formant part de la creació de la identitat de cadascun d'ells.

Fer dels centres educatius un lloc on educadors i estudiants col·laborin mútuament, és a dir, un lloc on s'aprèn fent, on els alumnes puguin i hagin d'aportar idees i solucions a problemes per a tasques específiques, treballant conjuntament amb el docent. Permet tant a alumnes com a professors viure un clima educatiu superior i extraordinari. Per part del docent, obté satisfacció com a professional, en veure que els estudiants comprenen i aconsegueixen posar en pràctica els temes vistos a classe. Per part dels alumnes en aconseguir, mitjançant aquesta metodologia, la motivació que els brinda l'entendre i saber utilitzar conceptes sense por a equivocar-se, i els quals aplicaran més tard en la seva vida professional. És important acabar un curs, sabent que tot el treball de l'any a ha estat comprès, aplicat i resolt; incloent-hi diferents aportacions individuals i treballant conjuntament amb el docent i l'aula, fent així de l'aprenentatge no només un record, sinó una marca que quedarà a cada persona per sempre.

Un sistema educatiu tradicional és excloent des de tot punt de vista, ja que selecciona al tipus de persones que estaran arribant a les universitats, les quals seran els que faran part de les elits que dominen els sistemes de producció i la resta de persones pels quals l'escola no és adequada, estan destinats a altres tipus de treballs més precaris. La invitació llavors, és, a generar consciència i reconèixer que som iguals com a individus de manera biològica, però social i culturalment som diferents, això inclou que cadascun té ritmes d'aprenentatge diferents, interessos i motivacions diferents, intel·ligències diferents, maneres de relacionar-se diferents, per tant respectar i valorar aquestes diferències facilita la interacció a les aules de classe i a la vegada fa que l'estudiant pugui aprendre sense imposicions i amb igualtat d'oportunitats, la qual cosa contribueix al bon desenvolupament com a persona.

Com a futurs pedagogs, hem de començar a treballar com a agents multiplicadors en un procés de sensibilització que contribueixi a generar canvis substancials a l'educació tradicional, de tal manera que l'educació sigui espais de reflexió i diàleg mutu que li permeti a l'estudiant pensar, comprendre, raonar, crear i construir nous coneixements, i al mateix temps, enfortir-se com a futur adult.