De visionaris digitals al PLE

Veient els vídeos d'aquestes eminències, Isaac Asimov i Noam Chomsky, sobre l'internet i l'educació ens fa reflexionar, que en aquests moments està accedint a l'educació les primeres generacions de nadius digitals. Són els primers que es troben còmodes i veuen natural tot aquest món de "gadgets" tecnològics que utilitzem per comunicar-nos.

No és concebible un entorn on, durant sis o set hores, estiguin asseguts en files ordenades de pupitres mentre un adult qualificat els diu les coses que han de saber. Amb aquest model d'indústria escolar, la terrible realitat és que perdem a la meitat del jovent. No és raonable demanar-los que vagin al col·legi per veure als professors treballar, ja que tot el que aprenen resideix en la plataforma tecnològica. Podem discutir sobre si és adequat que accedeixin a continguts pels quals no tenen el judici ni la maduresa necessària, però, en qualsevol cas, és quan es troben al seu medi quan aprenen.

D’aquí em ve al cap, l’última sessió feta a classe, el PLE (Personal Learning Environment), Entorns Personals d’Aprenentatge, (i així aprofito per fer un happy hour d'entrades al bloc 2x1;) on podem donar-los una oportunitat perquè acceptin major responsabilitat en el seu propi aprenentatge, i ho faran, es tracte de donar les condicions adequades, la guia i els suports necessaris, perquè passin del “passar l'estona” al món en línia a una fase on comencen a experimentar. És en aquest moment quan poden trobar alguna cosa que els apassiona i realitzar una immersió profunda especialitzant-se. Han d'explorar l'univers de possibilitats, buscant alguna cosa que els resulti interessant i en el que intentin, amb totes les seves forces, convertir-se en experts. Això els aportaria un amor cap a l'aprenentatge que mai podrem transmetre'ls dient-los que han d'aprendre això i lo altre.

Estem abocats a ampliar el nostre concepte d'assoliment, un bon estudiant amb bones notes no té per què ser un bon treballador alhora de la veritat, no crec que ningú hagi perdut el seu treball per no saber calcular una equació complexa. Un treball es perd quan hi ha dificultats importants en la capacitat de resolució, d'enfrontar-se a imprevistos, de col·laboració, de treball en equip... Aquests són els problemes als quals cal buscar solució al món real. I hem de ser capaços de permetre que els joves segueixin les seves passions.

Avui dia, hi ha companyies que creixen un 30-40% cada any oferint nous productes i serveis al món digital. El mateix passa amb l'educació: s'ofereixen productes interactius, amb diferents estils d'aprenentatge i diferents velocitats, atractius i connectats al món real… Una de les tasques interminables com a docents del segle XXI és cercar, provar, analitzar o crear, per oferir els nostres alumnes unes ajudes digitals imprescindibles per motivar l'aprenentatge propi.

Qüestions de l’aula:

Com es pot fer una avaluació personalitzada/diferenciada sense que "s'emprenyi" l'alumnat?

Avaluant el grau de competències adquirides i no únicament per les tasques realitzades i els resultats finals, i si no podem demostrar que tenim raó en les notes atorgades, és que no tenim ben especificat els nostres criteris d’avaluació.

Podem aprendre de forma efectiva i significativa a qualsevol lloc i moment?

Un aprèn a on i quan vol, a partir d’aquí només es pot intentar motivar o seduir perquè ho vulgui fer.

Les biblioteques i centres de recursos, quin paper juguen en el PLE?

Són les fonts d’informació alternatives, on a vegades és més fàcil obtenir la informació adequada, tot i així l’alumnat ha de tenir la idea clara de què està buscant i així facilitar la cerca en les properes cerques particulars.

Les classes presencials, com connecten amb el PLE?

El professor ofereix instrucció al grup o en particular. Adapta la instrucció d'acord amb les necessitats d'aprenentatge. Identifica els mateixos objectius per a tots els estudiants, amb objectius específics per a aquells estudiants que reben suport. Selecciona la tecnologia i els recursos que donen suport a les necessitats d'aprenentatge. Utilitza les dades i l'avaluació per informar respecte al que l'alumne individual ha après i per decidir els propers passos en el seu aprenentatge.

Hi ha fractura social a l'aprenentatge per a qui no té accés a e-learning?

Ara tothom pot tenir accés a internet de forma gratuïta als centres i a les biblioteques, l’única fractura visible, és en l’horari tancat d’utilització del servei, però no exclou a ningú per poder realitzar el seu aprenentatge.

Quin suport cal donar des dels centres educatius?

S’ha de saber seleccionar la tecnologia i els recursos que recolzen les necessitats d'aprenentatge en cada moment i poder oferir ordinadors amb connexió a la xarxa als alumnes que no en disposin de particulars.

Docència Creativa

Els docents hem de reconèixer que fem de guia, que hem d'estar preparats i capacitats, començant a respectar-nos per poder respectar als altres, buscar internament a cada estudiant els seus somnis, sentiments, desitjos, hem de ser exemple, conèixer als alumnes, reconèixer els qui han avançat en el procés d'aprenentatge, convertir l'aula en un lloc participatiu, democràtic, ple de pau, d’entusiasme, també superar conflictes i veure'ls com a oportunitats per al canvi. La crítica recau sobre un sistema que, més que educatiu, és d'ensinistrament, a més, és una eina per formar treballadors útils al sistema, en la intenció de mantenir l'estructura social vigent. Els mètodes alternatius, enfront d'això, busquen que l'estudiant assumeixi la responsabilitat de qui és, promovent una educació basada en la creativitat i el coneixement de les emocions, de manera que cada individu triï la seva pròpia destinació.

Els comportaments dels alumnes en l'actualitat no són semblants als d'anys enrere, tampoc ho són les seves necessitats, preferències, formes de pensar, etc. D'aquesta manera, quan els professors implementen formes d'estudi que s'utilitzaven en èpoques passades, genera en els estudiants sensacions negatives. Per a això, hem d'evolucionar i ser una part fonamental en el desenvolupament de l'estudiant, ja que depenent de les eines, mètodes i tècniques adequades, s'aconsegueix l'aprenentatge, que ha de ser creatiu, dinàmic, participatiu, i també estar conscients que s'ha d'utilitzar noves tècniques com les TIC, estar capacitats, actualitzats per enfrontar aquests reptes de la tecnologia, buscar nous procediments, nous mètodes, que donin reposada als problemes d'educació, deixar el ser autoritari, pel respecte, l'amor, hem de conèixer el potencial dels estudiants i guiar-los a enfrontar els reptes per aconseguir l'èxit, deixar la metodologia conductista i prendre un enfocament constructivista. En l'actualitat, s'implementa, i és percebut positivament, el sistema educatiu d'aula-taller conegut en el camp de la pedagogia, com la forma de connexió entre aquells coneixements transmesos a l'aula i el desenvolupament dels alumnes. La paraula taller, fa referència en la ment dels éssers humans a un lloc on es treballa, on els coneixements es porten a la pràctica. És aquesta definició la més corrent, com que es tracta d'una forma d'ensenyar, però més precisament d'aprendre allò que es duu a terme de forma grupal, sent tots dos indicadors perfectes de la noció d'aquest terme des del punt de vista pedagògic.

Aquest sistema educatiu, hauria de ser tingut en compte atès que molts alumnes recorden més el que fan i posen en pràctica, que aquells que estan obligats a aprendre de memòria. Es pot assegurar que “aprendre una cosa veient-la i fent-la és alguna cosa molt més formadora i vigoritzant que aprendre simplement de forma verbal d'idees”. Les institucions haurien de capacitar als docents en aquest àmbit, a fi de portar a la pràctica l'aula-taller i aconseguir veure resultats en el dia a dia. Existeixen professors que obliguen a l'alumne a memoritzar temes vistos a classe; els resultats en estudiar de memòria o aplicant la teoria a la pràctica, no seran els mateixos, en el primer cas és molt probable que l'estudiant després de ser examinat, oblidi els conceptes estudiats; per contra, en el cas de l'alumne que hagi adquirit experiència dins de l'aula al llarg del curs, els coneixements apresos quedaran fixats. Així, la vida escolar passa a ser menys traumàtica, més didàctica i molt més enriquidora.

No necessitem una autoritat que talli la llibertat de l'alumne, i que solament vulgui alimentar la creativitat il·limitada que ells tenen. Cal destacar que si bé és necessari, en moltes situacions, establir límits o prohibicions, l'escola ha de fomentar l'aprenentatge i el respecte mutu al llarg de la vida sense imposar un sistema autoritari. Sens dubte, l'aula-taller proposa tot el contrari; en l'àmbit de cicles formatius per exemple, els coneixements s'haurien d'aconseguir concretament en la inclusió d'un camp d'actuació vinculat amb el futur professional dels estudiants. D'aquesta manera se li permet a l'alumne que s'expressi, doni opinions i fins i tot suggeriments, però sempre amb respecte i reconeixent al professor com la persona encarregada de recolzar el creixement i l'aprenentatge de l'alumne, i formant part de la creació de la identitat de cadascun d'ells.

Fer dels centres educatius un lloc on educadors i estudiants col·laborin mútuament, és a dir, un lloc on s'aprèn fent, on els alumnes puguin i hagin d'aportar idees i solucions a problemes per a tasques específiques, treballant conjuntament amb el docent. Permet tant a alumnes com a professors viure un clima educatiu superior i extraordinari. Per part del docent, obté satisfacció com a professional, en veure que els estudiants comprenen i aconsegueixen posar en pràctica els temes vistos a classe. Per part dels alumnes en aconseguir, mitjançant aquesta metodologia, la motivació que els brinda l'entendre i saber utilitzar conceptes sense por a equivocar-se, i els quals aplicaran més tard en la seva vida professional. És important acabar un curs, sabent que tot el treball de l'any a ha estat comprès, aplicat i resolt; incloent-hi diferents aportacions individuals i treballant conjuntament amb el docent i l'aula, fent així de l'aprenentatge no només un record, sinó una marca que quedarà a cada persona per sempre.

Un sistema educatiu tradicional és excloent des de tot punt de vista, ja que selecciona al tipus de persones que estaran arribant a les universitats, les quals seran els que faran part de les elits que dominen els sistemes de producció i la resta de persones pels quals l'escola no és adequada, estan destinats a altres tipus de treballs més precaris. La invitació llavors, és, a generar consciència i reconèixer que som iguals com a individus de manera biològica, però social i culturalment som diferents, això inclou que cadascun té ritmes d'aprenentatge diferents, interessos i motivacions diferents, intel·ligències diferents, maneres de relacionar-se diferents, per tant respectar i valorar aquestes diferències facilita la interacció a les aules de classe i a la vegada fa que l'estudiant pugui aprendre sense imposicions i amb igualtat d'oportunitats, la qual cosa contribueix al bon desenvolupament com a persona.

Com a futurs pedagogs, hem de començar a treballar com a agents multiplicadors en un procés de sensibilització que contribueixi a generar canvis substancials a l'educació tradicional, de tal manera que l'educació sigui espais de reflexió i diàleg mutu que li permeti a l'estudiant pensar, comprendre, raonar, crear i construir nous coneixements, i al mateix temps, enfortir-se com a futur adult.

Programació didàctica

Aquesta és la programació d'una unitat didàctica que vaig realitzar per a l'assignatura d'Aprenentatge i ensenyament de la tecnologia a secundària I, dissenyada des de l'atenea labs. Vols entrar com a visitant? Fes click al següent títol:

- UNITAT DE MÀQUINES TÈRMIQUES -

Per altra banda adjunto l'enllaç, a la programació d'un altra pre-docent, Sir Cintura de Ferro, on li he deixat el meu comentari personal, que suposo que un cop el revisi el publicarà.

Solucionari

Activitat de Reforç per a la comprensió:

• Activitats cargol aeri:

Quant avança la rosca d’un cargol en fer-li deu voltes si té un pas de 0,8 mm?

·         10 x 0,8 = 8mm

Si el pas del cargol del tamboret és de 5 mm, quantes voltes seran necessàries per pujar-lo 10 cm?

·         10 cm = 100 mm    100 mm / 5 mm = 20 voltes

• Activitats:

1.- Fès una cerca i enumera fins a 10 invents diferents d’aquest inventor i digues quins problemes resolen.

1.     Cargol aeri – Helicòpter, Transport.

2.     Bicicleta – Transport.

3.     Automòbil – Transport.

4.     Pont giratori – Facilitar el Transport.

5.     Paracaigudes – Salvar vides.

6.     Cargol sense fi – Ús en diferents màquines i mecanismes.

7.     Escafandre – Material de busseig.

8.     Vaixell amb pales – Transport.

9.     Odòmetre – Per a mesurar llargues distàncies.

10.  Anemòmetre – Per estudiar el clima.

2.- Busca per casa teva dos objectes que funcionin per mitjà de dues o més màquines simples. Fes-ne un dibuix esquemàtic per saber com funcionen.

·         Exemple 1: Llevataps. Engranatge, cremallera i palanca

·         Exemple 2: Bicicleta. Engranatge i palanca.

• Activitats extra:

En Leonardo escrivia de dreta esquerra, però no se sap si era perquè no li poguessin copiar les idees o únicament és que era esquerrà i així no embrutia al escriure. Com que no va tenir un professor que l’obligués a escriure correctament, podria ser que ell mateix s’hagués fet el seu propi estil d’escriptura.



 Activitat d’ampliació (Projecte):

3.– Els punts forts de Leonardo da Vinci eren l'observació i la creativitat, sumades a una immensa habilitat per convertir en pràctic tot allò que li passava pel cap. Jugarem a ser l’ajudant d’en Leonardo, comença per descobrir com es deia. Ara observa el teu entorn, i descobreix alguna manca o possibilitat de facilitar un treball amb un invent. Enumera tots els passos a seguir per poder-lo dur a terme. El Construïm?

        ·        L’ajudant d’en Leonardo es deia Gian Giacomo Caprotti da Oreno, anomenat «il Salaino» (el petit diable) o Salai, va ser descrit per Vasari com «un graciós i bonic jove amb cabells fins i arrissats, del que Leonardo estava molt content». Salai entrà al servei de Leonardo el 1490 a l'edat de 10 anys i la seva relació no va ser fàcil.

·        Realització d’un projecte complet. On es valorarà la personalització del disseny, els acabats, la funcionalitat, el nivell de dificultat, la creativitat e innovació.

Tornar a l'inici

Material didàctic pels docents

Etapa i nivell

D’acord amb el Decret 143/2007, on s'estableix l'ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria, la unitat didàctica de Màquines, mecanismes i estructures es situa en el tercer curs d’ESO. 

Temàtiques

La doble pàgina, el que vol incentivar és l’estudi de la transmissió i transformació del moviment analitzant els diferents invents del geni Leonardo Da Vinci. Es fa treballar l’anàlisi d'objectes quotidians i màquines simples per tal d'analitzar-ne els seus elements estructurals i els esforços a les que estan sotmeses. Fent aquestes activitats prèvies, estem fent pensar l’alumnat, per buscar idees per a la realització del propi invent que incloguin mecanismes i associacions de mecanismes per a realitzar una funció determinada, passant per tots els passos que necessita un projecte, disseny, desenvolupament i avaluació del mateix projecte.

El formulari, és el resum de tot el temari del llibre comprimit en una sola pàgina per poder consultar a l'hora de realitzar els exercicis matemàtics que es plantegen, té la intenció d'ajudar a l'alumnat a comprendre i superar els diferents càlculs però sense evitar així una sessió explicativa del funcionament d'aquest i resolució de dubtes. 

Projecte coeducatiu, els valors de convivència, solidaritat, el llenguatge coeducatiu, la repartició de feines en la construcció de projectes tècnics sense discriminar per raons de gènere, ha de ser un dia a dia amb totes les classes i assignatures, no únicament per aquest projecte el qual he pogut fer el treball.

Competències Bàsiques

• Competència en el coneixement i interacció amb el món

Saber reconèixer les màquines simples i engranatges a la vida real i les seves aplicacions.

Creació de projectes que es puguin aplicar a la vida real. 

• Competència comunicativa

Aprenentatge de nou vocabulari per fer servir en certs entorns. Crear la capacitat d'interaccionar amb el món (comunicar i escoltar).

• Competència en gestió i tractament de la informació 

Es realitza una recerca d'informació. Conèixer si la informació que està adquirint és pertinent d'acord amb les preguntes formulades o els objectius proposats.

­

• Competència en la recerca 

Desenvolupar la capacitat d’imaginar projectes i portar­-los a terme desenvolupant les tècniques necessàries adquirides adequadament.

• Competència digital

Activitats per interaccionar amb les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats creatives de les xarxes virtuals. Creació de contingut digital a partir dels coneixements adquirits. 

• Competència personal i interpersonal

Treball en projectes i en col·laboració amb els companys. 

• Competència matemàtica

Es resoldran tot tipus de problemes calculant les relacions de transmissió angulars amb petites operacions bàsiques de matemàtiques.

Temporització (6 sessions)

Sessió 1 - 1 hora d'aula

• La doble pàgina, l’utilitzaria com a introducció en la fabricació d’un projecte, tindríem una sessió d’una hora presencial a classe d’explicació, vista d’exemples i realització de les dues petites activitats de reforç de comprensió. 

• 2 hores d’aprenentatge autònom. Tenim dues activitats més de recerca, per completar la informació de la doble pàgina i una altra per comprendre els objectes quotidians.

Sessió 2 a 4 - Aula taller - Projecte 

• 1h Repartició de tasques per a cada integrant del grup (parelles) i realització del projecte.
• 1h Realització del projecte.
• 1h Verificar que funciona correctament i realització de millores. Verificació de les millores.
• Per treballar a casa tindran els exercicis del llibre que podran realitzar amb l'ajuda del formulari i aclarir tots els dubtes a classe a la sessió 5.

Sessió 5 - 1 hora d'aula

• Es repassaran tots els exercicis demanats com a deures i s'aclariran tots els dubtes.

Sessió 6 - 1 hora d'aula

• Es realitzarà una prova de capacitats i assoliment d'aprenentatge realitzat fins aleshores.

Avaluació i criteris

Prova capacitació ( 40%)

En aquesta prova es valorarà tot l'aprés en les sessions de la unitat, tenint en compte tots els projectes i sobretot els càlculs de la transmissió de moviment.

Memòria (20%)

Posteriorment, hauran de fer una memòria amb tota la informació referent al projecte (Portada, índex, eines i materials emprats, descripció del procés, disseny original i final, plànols, taula d’operacions i temporització, mesures de seguretat, conclusions, reflexió personal i referències bibliogràfiques). Per últim, hauran d’indicar com han fet la repartició de tasques així com els problemes que han sorgit durant la fabricació de l'artefacte i com els han resolt.

Aula Taller (20%)

Aquí tindrem especial en compte el respecte per a les instal·lacions, ús de màquines i eines correctament tenint present les normes de seguretat. I el treball grupal de respecte i cooperació.

Prototip i presentació (20%)

Segons els diferents prototips presentats ens fixarem amb la utilització de materials adients fent un ús sostenible, l'originalitat i creativitat. A més a més, el dia de la presentació hauran de portar el seu objecte i fer una simulació per veure que funciona correctament.

La presentació amb prezi i explicació a tota la classe del procés tecnològic que han estat treballant durant cada dia, es valorarà positivament la utilització d’una llengua estrangera, ja sigui en la presentació feta a Prezi o qualsevol altre software lliure.

Autoavaluació (0%)

També hauran de fer una autoavaluació de la nota que creguin que es mereixen cadascú del seu equip i personal. No ens servirà per avaluar, però si per comprendre com ha anat el treball en equip.

Percentatges

Conceptes 40% (Prova capacitació)

Procediments 40% (Memòria, prototip i presentació)

Actitud 20% (Comportament a taller)

Bibliografia

• “ Le macchine di Leonardo” Giunti Editoral. Secretos e inventos en el Còdigo da Vinci.
• 50 grandes ideas e inventos de Leonardo da Vinci, Editorial Blume.
• Documental sobre Leonardo da Vinci (canal Historia).

As a la màniga

El meu tutor m'ha deixat molt clar, a l'igual que en el màster, que els alumnes no es poden quedar sense feina, ja que si no comença el caos. Per això, tindria una pàgina web interactiva perquè els alumnes puguin jugar i aprendre amb l'aplicació del Leonardo interactiu de la Biblioteca Nacional de Espanya-BNE. És una eina que ofereix la versió digital dels Còdexs Madrid de Leonardo da Vinci, amb múltiples funcionalitats que ens apropen al món del geni en la seva versió sobre mecànica, estàtica i geometria.

Leonardo interactiu

Tornar a l'inici

El mòbil a l'aula

L'altre dia, vaig anar a una reunió de l'equip directiu, i l'anècdota del dia era que una alumna li havia fotut uns mastegots a un professor, es veu que la noia, estava amb el mòbil a la classe i el professor li va demanar que li entregués, ja que està totalment prohibit l'ús d'aquest en tot el centre, ella si nega i el professor aprofitant un moment de distracció aprofita per agafar-li de les mans, en finalitzar la classe la noia es planta davant la porta per no deixar passar el professor amb la intenció de recuperar el mòbil, doncs així va ser, i el va recuperar després d'una pluja de mastegots, bé, així és com a mi m'ha arribat la història, jo no hi era i tampoc he parlat amb els dos implicats.

Però bé, volia aprofitar el cas per reflexionar una mica sobre el tema del mòbil a l'aula, és ben bé que els mòbils formen part de la nostra vida, i traient-lis el mòbil els si estem fent una gran pèrdua, la normativa del centre ja està descrita i tots els alumnes en tenen constància, actuació fàcil des del meu punt de vista deixar la noia amb el seu mòbil, ja que es nega a donar-me'l i el cap d'estudis o la direcció ja s'encarregarà d'aquest mal comportament. Tot i així, trobo que el verdader culpable que s'hagi donat aquesta situació és la normativa tan restrictiva de la prohibició total del mòbil dins del centre, crec que una normativa més permissiva, on els alumnes puguin aprofitar el potencial d'aquests aparells per millorar en l'aprenentatge, de segur que afavoriria una convivència més tranquil·la.

Un exemple viu, el trobem a l'institut Joaquima Pla i Farreres, de Sant Cugat, on els alumnes aprenen a fer servir els dispositius mòbils de manera responsable amb l'ajut d'un codi de colors que identifica els diferents usos:

• Codi A, Blau - Permet l'ús acadèmic a les aules i laboratoris, amb permís del professorat.

• Codi R, Groc - Deixa que els alumnes facin servir internet, escoltin música, o s'enviïn missatges al pati, a les entrades i sortides del centre.

• Codi P, Vermell - Prohibeix totalment el seu ús, als exàmens.

• Codi S, Verd - A les sortides es permet que els alumnes es connectin a internet, sempre que no interfereixin en les activitats lectives.

Segons el director del centre, aquesta pràctica ha reduït les incidències un 40% de la normativa anterior. A més la conflictivitat deguda a la gestió de la incidència s'ha reduït pràcticament a zero, ja que és l'alumne i no la família qui s'ha de responsabilitzar de lliurar i recollir el mòbil, noves maneres de fer que funcionen i no les tenen contemplades en molts de centres.

Tornar a les vivències

Situació compromesa

L'altre dia vaig estar parlant de les drogues en l'adolescència, projecte home, i em va fer recordar una anècdota que em va passar pocs dies després de començar la meva estada a l'escola. I així és com ha sortit les ganes de fer aquest apartat de les vivències que serà com el meu diari personal.

Doncs com he comentat, era just el principi de la meva estada al centre, el tercer dia per ser exacte, encara tot peix i sense saber cap on havia d'anar i què fer, em vaig apuntar ajudar a uns professors que feien una sortida amb els alumnes de 3r i 4t d’ESO per veure una representació teatral sobre una lectura de l’assignatura de català (El cafè de la granota), per cert, uns actors joves molts bons que van saber captar l'atenció de l'alumnat en tot moment i tots van quedar encantats.

La qüestió és que davant meu hi havia un noi, assegut amb una gorra, la qual portava una fulla de marihuana, i a mig acte, se li va caure el mòbil, que li vaig tornar just quan el vaig veure a terra, però al cap d'una estona, el que li va caure era un paquet de paper per embolicar els "cigarrets", i aquí ja no vaig saber reaccionar deixant el paquet a terra, ell sol se'n va adonar més tard i el va recollir. Em va quedar com una espina clavada per no haver actuat, ser que tampoc no hauria resolt res en aquell moment i menys sent el primer dia de contacte amb aquell noi. Però he volgut comentar aquesta anècdota per si em voleu deixar alguna opinió o consell, és un tema que pot ser força diari als centres, sobretot en el que estic, on ve la policia amb els gossos rastrejadors cada cert temps per evitar que els alumnes portin substàncies al col·legi.

Tornar a les vivències

Projecte Home

Jo no vaig poder assistir a la conferència que es va fer per a la sessió del màster, I he estat buscant informació per internet per poder afegir en el meu bloc la meva opinió personal sobre les drogues amb els nostres adolescents.

Després de donar-hi voltes, de què són i què fan les diferents drogues, el primer que he pensat, és que si vull poder ajudar que la gent no caigui al pou de les drogues, he de comprendre perquè la gent arriba a consumir-les, i crec que no és res més, que la gent pren drogues perquè volen canviar alguna cosa en la seva vida, algunes de les raons pels joves alhora de consumir drogues, solen ser per encaixar, per escapar o relaxar-se, per alleujar l'avorriment, per semblar crescut, rebel·lar-se o únicament per experimentar.

Doncs si, no és una cosa senzilla que pugui solucionar una persona com a docent, són ja més qüestions del seu entorn i aquest com el fa sentir. Ells pensen que les drogues són una solució, però amb el temps, les drogues es converteixen “en” el problema. Per difícil que pot ser fer front als problemes d'un, les conseqüències del consum de drogues són sempre pitjors que el problema que s'està tractant de resoldre amb ells. La veritable resposta és aconseguir els fets i no prendre drogues en primer lloc. Pot ser, no evitarem que els alumnes deixin o no arribin a prendre drogues, però sí que hem d’aportar el nostre granet de sorra, enfortint lligams amb l’alumnat, mostrant no únicament una relació d’alumne – professor, únicament professional, sinó de relació entre persones, fomentar la seva autoestima, crear ambients alegres per tenir ganes d’aprendre i no perdre’s pel camí.

Per altra banda, destacar que el pitjor de tot és l’addicció en si, i s’hauria de procurar de què el nostre jovent no tingui aquesta sortida per a passar-s’ho bé, no tothom té el mateix grau d’addicció, i malauradament, l’adolescència ara es pot arribar a perllongar molts anys.

OjO peligro!!!

PD: Us recomano el programa del quèquicom, sobre les drogues que es va fer del projecte home a Catalunya, crec que seria molt profitós per als centres educatius, m'encanta aquest programa. Enllaç